Olette - Evol

Pyrénées-orientales

Bienvenue sur le site officiel d'Olette-Evol.

























Oleta-Evol, terra de tradicions


Oleta - Evol, terra de tradicions

            Entre la Tet i el massís de Madres

Olette es troba a l'entrada de l'Alt Conflent i les Garrotxes, a la riba esquerra del Tet. El territori s'estén cap al nord pujant per la vall d'Evol, al vessant sud del Massís de Madres (2469 metres). Aquí és on es troba el Gorg Negre (Llac Negre, 2082 metres), un d'aquests estanys es el nomenat  Nohèdes. A l'est, les montantes són també importants, amb la muntanya Coronat, que culmina a 2172 metres.

La comuna té al seu territori el poble d'Evol (780 metres) i el llogaret Thuir d’Evol  (830 metres) i la pedania de la Bastide d'Oleta a la riba dreta del Tet. És el lloc fortificat construït al segle XIV per Jean de So, vescomte d'Evol, que ha estat implantat com la seu del parc natural regional dels Pirineus Catalans. En el mateix lloc, als anys 80, funcionava la planta de processament de fluorita, mineral extret a cel obert al poble d’Escaro. Avui demolit, que va ser substituït per una planta de cria de xampinyons.

La comuna està situada en una regió predominantment d'esquist. La producció de lloses (pissarra) utilitzats per a sostres, era l'especialitat de la vall d'Evol. Un pedrera artesanal a tornat a obrir el 2009, produeix materials d'alta qualitat per a la restauració de monuments històrics.

            Una mica d'història

El primer esment data de l’any a 875, que ja compleix amb l'ortografia Oleta.

La seva ubicació al llarg del camí de la Cerdanya va permetre un desenvolupament considerable, desprès del cessament dels conflictes. La data de 1603 és per això una data de gran simbolisme. Aquest any, l'església es va convertir en una parròquia de Oleta, en substitució de la de Evol i dedicada Sant Andreu.

Moltes de les activitats industrials, especialment relacionats amb la metal·lúrgia, van conduïr a un ràpid creixement de la població fins a mitjans del segle XIX, amb un màxim d'1286 habitants en 1851. No obstant això, la disminució es produeix a partir de 1901, la població es troba per sota de la barrera de 1000 habitants. El fenomen s'accelera entre les dues guerres, però amb una estabilització per sobre dels 600 habitants. La corba demogràfica tendeix a revertir-se i ara té 398 habitants.