Olette - Evol

Pyrénées-orientales

Bienvenue sur le site officiel d'Olette-Evol.

























Quan Oleta era cap de canto !


Patrimoni vernacular

Patrimoni immaterial

Quan Oleta era cap de cantó !

« Dos cops al dia, tota l’escola primària envaïa la plaça per la recreació: amagar-se darrere les platanes i els carros sota la vigilància de tres mestres i dos burros. Els petits alumnes, amb els seus sous foradats, compraven capses de coco o caramels a cals dos forners.

Dos cops la setmana, Xiqueta (mocador negre i roba llarga) baixava d’Èvol, amb el seu petit burro de Judea, per fer les compres a Oleta. En aquests temps les dones, per llur dinar, podien triar entre tres carnissers i cinc botigues de queviures per llurs formatges ! Lligava el seu burro als anells de ferro fixats dins les parets i, quan el bast era ple, se’n tornava, asseguda en amazona sobre la seva esquena. » Jacqueline Trouquet, nascuda Rigole, 2016

 

« Les angoixes de les hostilitats acabades, Oleta retrobava la vida serena d’un agradable cap de cantó que les destrals de les administracions no havien pas encara retallat : una gara SNCF amb el seu tràfec regular de viatgers i de mercaderies i el seu cap d’estació , una percepció oberta cada dia als contribuents, una escola tota nova, un bureu dels « Ponts et Chaussées » dirigit per un enginyer responsable d’un equip de cantoniers, uns correus amb el seu « receveur », una empleada i un carter que pujava a la seva vella bicicleta per fer la distribució, dues brigades, una de gendarmeria i una de duaners controlant les poques votures que circulaven per la nacional 116, per la qual se podia veure passar també vaques i mules, un estudi notarial, dos garatgistes disposats a fer una reparació o el ple d’un vehicle, treballadors o jubilats, obrers de la mina i agricultors hi trobaven aquí mateix com resoldre els seus problemes…

 

Qui no se'n recorda dels dos cafès animats per les partides de truc i de belota, de l’hostal de la Fontaine, lloc destacat de la gastronomia rossellonesa, amb els seus civets de llebre o de singlà, les seves suculents truites pescades el matí mateix a la Tet, de la seva miraculosa cava que guardava els millors vins, com aquest deliciós rosat de Sant Antoni, premsat a la tardor a la plaça per a regalar els paladars gurmets de les elits de la regió. »

Hubert Trouquet, 2016